Скачать с ютуб L’exposició pública d’un quadre Chris Fry в хорошем качестве

L’exposició pública d’un quadre Chris Fry

Podcast produced by NotebookLM by Google. Here is the Catalan text I used as a source. I'll add and English translation made with Google Translate below: El quadre més famós de Joan Ferrer i Miró (Vilanova i Geltrú 1850 – Barcelona 1931), L’exposició pública d’un quadre, ens ensenya en el seu estil minuciosament realista una botiga fictícia on un grup de persones s’amassen davant l’aparador per veure una pintura nova en venda. Sembla com si fos una fotografia representant una escena urbana congelada en el temps. Podem imaginar que, en la ment del pintor, l’obra exposada allà és el quadre que ell mateix està pintant i que desperta l’interès insòlit de tots els sectors socials. La botiga imaginària seria, el 1888, una innovació en la manera de vendre obres d’art: es veu pel rètol que és una llibreria i un estudi de fotografia, però que està en el procés de convertir-se en una sala d’art, un concepte inèdit en aquella època. Es veu que és una galeria perquè, a part de la tela nova en la qual tothom està interessat, a l’aparador hi ha moltes estampes i reproduccions en venda també i a la dreta veiem un comprador pensatiu que surt per la porta amb un altre quadre més petit sota el braç. L’aparador, en si, era un invent recent en aquells temps: un reclam per cridar l’atenció del passejant. Entre el públic, principalment homes burgesos ben vestits i amb barrets, amuntegat davant de l’aparador es veu un jove pintor carregat amb tots els seus estris de pintura, un parell d’homes examinant els gravats i una sola dona, agafada del braç del marit. També hi ha, a la vorera, tres persones que no l’estan mirant: una dona amb un nadó als braços i un home encenent el seu cigar amb el del vell barbut que té davant. L’escena de la cantonada on està situada la innovadora botiga inclou, a més a més, en primer terme, un noi que s’ha agenollat a les llambordes mullades, amb el seu cistell ple de verdures a terra al seu costat, mentre es corda les sabates. Mentrestant un gos el mira. A l’esquerra, més gent, a peu i en carruatge, s’apropa per l’altre carrer a la botiga. Es veu que ha plogut pel terra mullat i el fet que gairebé tothom porta paraigua: pel temps i l’idioma del rètol podria ser a Londres o Nova York. Aquest quadre fou premiat amb medalla d'or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 i va ser l’obra que va donar a Joan Ferrer i Miró la fama. 406 paraules Chris Fry ______________________________________________________ The most famous painting by Joan Ferrer i Miró (Vilanova i Geltrú 1850 – Barcelona 1931), The public exhibition of a painting, shows us in its meticulously realistic style a fictitious shop where a group of people gather in front of the showcase to see a new painting for sale. It looks like a photograph representing an urban scene frozen in time. We can imagine that, in the mind of the painter, the work exhibited there is the picture that he himself is painting and that arouses the unusual interest of all social sectors. The imaginary shop would, in 1888, be an innovation in the way of selling works of art: you can see from the sign that it is a bookshop and a photography studio, but it is in the process of becoming an art gallery, an unprecedented concept at that time. You can tell it's a gallery because apart from the new canvas that everyone is interested in, there are lots of prints and reproductions for sale in the window too and on the right, we see a thoughtful buyer walking out the door with another painting smaller under the arm. The shop window, itself, was a recent invention at the time: a claim to attract the attention of passers-by. Among the audience, mainly well-dressed bourgeois men in hats, crowded in front of the shop window is a young painter laden with all his painting utensils, a couple of men examining engravings, and a single woman, holding the arm of the husband There are also, on the pavement, three people who are not looking at him: a woman with a baby in her arms and a man lighting his cigar with that of the old, bearded man in front of him. The corner scene where the innovative store is located also includes, in the foreground, a boy kneeling on the wet cobblestones, his basket full of vegetables on the floor beside him, while tie your shoes Meanwhile a dog looks at him. On the left, more people, on foot and in carriages, approach the shop from the other street. You can see that it has rained from the wet floor and the fact that almost everyone is carrying an umbrella: from the weather and the language of the sign it could be in London or New York. This painting was awarded a gold medal at the Universal Exhibition in Barcelona in 1888 and was the work that made Joan Ferrer and Miró famous. _______________________________________________________ Below I will add the transcript of the Podcast in English and then in Catalan obtained using soundtype.ai and Google Translate