Скачать с ютуб Aspencat - L'Herència (Feliu Ventura, Xavi Sarrià, Borja Penalba) в хорошем качестве

Aspencat - L'Herència (Feliu Ventura, Xavi Sarrià, Borja Penalba)

Aspencat ens va sorprendre amb "L'herència" en el seu darrer disc: "Nàixen primaveres", ara amb el seu nou disc "Inèdit", amb Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Borja Penalba fan una cançó perfecta. Un homenatge a tots aquells musics que en una època molt difícil es va arriscar a cantar en valencià, exposant-se a la censura, que sense ells aquest moment que viu la música en valencià no seria possible. Lletra: Ei! La cara al vent Que se n'adonen que ja som el present Ei! Que quede patent D'un temps, d'un país que ja anem fent! Corre lliure pel poble la fera ferotge Mentre sonen les cançons cada nit I en cada concert Teresa rep homenatge I ens fa recuperar l'esperit Què vos passa valencians? On està la identitat? Creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà Perquè vull, Perquè tinc ganes de somiar! Ei! Garrot , prohibició És el que passa quan el mal ve d'Almansa No ens furtaran la il·lusió Vareu sembrar una llavor d'Esperança Damunt de l'escenari borumballes falleres Al país de les albades per costum Que rode la roda pels carrers i les places I cridarem fins que vinga la llum! Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap Cal dir va ser detingut per cantar en valencià Estimem perquè estimem la nostra llengua I seguirem avançant! Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar! Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar Sou la llum que guia en l'obscuritat Som les vostres veus i no ens faran callar Perquè mai perdrem la nostra dignitat Continuar la senda de la nostra essència i trobar I trobar una resposta per demà No ens podran guanyar, si ens donem la mà Si agafem l'herència que ens vareu deixar Llave les penes al meu safareig No és que no et mire, és que no et veig Va com va i entre la confusió Silenci i censura a la televisió Hui cantarem la vida d'un poble Vida d'un poble que no vol morir Vull donar-te les gràcies perquè vull Perquè tu em fas sentir-me viu Gràcies a tu que em cantaves furtiu Gràcies a tu que em donaves caliu! Gràcies a tu que em cantaves furtiu Gràcies a tu hui sóc l'últim que riu! Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar Sou la llum que guia en l'obscuritat Som les vostres veus i no ens faran callar Perquè mai perdrem la nostra dignitat Continuar la senda de la nostra essència i trobar I trobar una resposta per demà No ens podran guanyar, si ens donem la mà Si agafem l'herència que ens vareu deixar