Скачать с ютуб Idò - Suc i Sopes, Ft. Nòmada в хорошем качестве

Idò - Suc i Sopes, Ft. Nòmada

Cançó inclosa dins l'album 'Mai me pens' (autoeditat, 2022). Ft. Nòmada. Ja a la venda: https://sucisopes.com/ Escolta l'àlbum complet a: https://open.spotify.com/artist/32zQT... Producció i masterització de so: Aitor Hertz Gravació de so: Miquel Taltavull i Nito Marí Música i lletra: Jordi Pons Lletra: Núria Gallostra Lletra: Sentir un “idò” pes metro de Barcelona, per sa plaça del Sol de Madrid. Aquesta sensació de sentir ca meua més a prop, no hi ha millor paraula que tot ho pugui definir. Pot ser pregunta, o pot ser resposta, pot ser dubte o imperatiu. Pot ser ironia o pot ser sorpresa, té més significats que peixos un riu. Sentir un “idò” me transporta a Menorca, a sa puresa i sa tranquil·litat, a s'illa des set fars, sa primera a veure sortir es sol, sa que m'ha vist créixer i estimar. Menorca és seure es vespres a la fresca, intercanviar un bon dia amb sa gent. Fer es camí de cavalls i sentir sa natura, descobrir racons nous constantment. Gin granissat, xocolati amb ensiamada, s'il·lusió d'es primer toc de fabiol. Una birra a n’es peix, saladura a sa pell, posar-te moreno a pic de sol. Sentir un “idò” me transporta a Menorca, a sa puresa i sa tranquil·litat, a s'illa des set fars, sa primera en veure sortir es sol, sa que m'ha vist créixer i estimar. Venga va, venga va, vine amb jo a volar, que anirem a un codolar i del Pilar a Binimel·là. Explorarem tots es racons com sa Naveta des Tudons anirem a dues coves, des Pardals i des Coloms. Venga va, venga va, vine amb jo volar. Venga va, venga va, vine amb jo volar. M’agrada seure i recordar, tots aquells moments sa nostàlgia des passat, escoltau si esteis atents. Girar es cranc de ses persianes quan érem més petitons fer pestellet, sortir corrents. Érem valents pes carrerons saps que és lo que te vull dir? Que és anar a Ca n’Agustí per un pa amb pizza, quatre “xuxes”, anar a ses roques a rostir. Mos tiram de sa Sivina i no esperam ja cap trofeu, i puja per ses roques qui té call davall es peu. Des de que era requeu soc un peixet de la mar escoltant Jarabe de Palo, Melendi, Fito i Maná! Sentir un “idò” me transporta a Menorca, a sa puresa i sa tranquil·litat, a s’illa des set fars, sa primera en veure sortir es sol, sa que m’ha vist créixer i estimar.