У нас вы можете посмотреть бесплатно Sílvia Pérez Cruz - Vestida de Nit (Vídeo Oficial) или скачать в максимальном доступном качестве, которое было загружено на ютуб. Для скачивания выберите вариант из формы ниже:
Если кнопки скачивания не
загрузились
НАЖМИТЕ ЗДЕСЬ или обновите страницу
Если возникают проблемы со скачиванием, пожалуйста напишите в поддержку по адресу внизу
страницы.
Спасибо за использование сервиса savevideohd.ru
Vídeo oficial de "Vestida de Nit" de Sílvia Pérez Cruz, grabado en Cala Estreta (Palamós). Suscríbete al canal de YouTube de Sílvia Pérez Cruz aquí: http://radi.al/spcYTsubscribe Vestida de nit Pinto les notes d’una havanera blava com l’aigua d’un mar antic. blanca d’escuma, dolça com l’aire, grisa de gavina, daurada d’imatges, vestida de nit. Miro el paisatge, cerco paraules que omplin els versos sense neguit. Els pins m’abracen, sento com callen. El vent s’emporta tot l’horitzó. Si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d’aquell món d’enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom. Si pogués enfilar-me a l’onada més alta, i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales, i amb petxines, “fer-lis” un bressol. Els vells em parlen plens de tendresa, d’hores viscudes amb emoció. Joves encara, forts i valents, prínceps de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps. Els ulls inventen noves històries, vaixells que tornen d’un lloc de sol. Porten tonades enamorades, dones i pàtria, veles i flors. Si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d’aquell món d’enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom. Si pogués enfilar-me a l’onada més alta, i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales, i amb petxines, fer-lis un bressol. Vestida de noche Pinto las notas de una habanera azul como el agua de un mar antiguo. Blanca de espuma, dulce como el aire, gris de gaviota, dorada de imágenes, vestida de noche. Miro el paisaje, busco palabras, que llenen los versos sin desazón. Los pinos me abrazan, siento como callan, el viento se lleva todo el horizonte. Si pudiera hacerme escama y esconderme en la playa para oír sonidos y tardes del pasado, de aquel mundo de añoranza, amor y calma, perfumado de luna, fuego y ron. Si pudiera subirme a la ola más alta y adornar de palmeras el recuerdo, esparciendo con canela todas sus calas, y con conchas hacerles una cuna. Lo viejos me hablan llenos de ternura de horas vividas con emoción. Jóvenes aún, fuertes y valientes, príncipes de red, héroes de tormenta, amigos del buen tiempo. Los ojos inventan nuevas historias, barcos que vuelven de un lugar de sol, llevan tonadas enamoradas, mujeres y patria, velas y flores. Si pudiera hacerme escama y esconderme en la playa para oír sonidos y tardes del pasado, de aquel mundo de añoranza, amor y calma, perfumado de luna, fuego y ron. Si pudiera subirme a la ola más alta y adornar de palmeras el recuerdo, esparciendo con canela todas sus calas, y con conchas hacerles una cuna. Sigue a Sílvia Pérez Cruz en: Facebook: / silviaperezcruz Twitter: / sperezcruz Instagram: / silviaperezcruzzzzz Spotify: https://spoti.fi/2KzqxEZ Más información en: http://www.silviaperezcruz.com/ Copyright © 2017, El Pez Cruz S.L.