У нас вы можете посмотреть бесплатно ETH GÒI - Alidé Sans или скачать в максимальном доступном качестве, которое было загружено на ютуб. Для скачивания выберите вариант из формы ниже:
Если кнопки скачивания не
загрузились
НАЖМИТЕ ЗДЕСЬ или обновите страницу
Если возникают проблемы со скачиванием, пожалуйста напишите в поддержку по адресу внизу
страницы.
Спасибо за использование сервиса savevideohd.ru
www.alidesans.com Insta: @alidesans Fb: @alidesansoficiau ___________ Produccion musicau: Alidé Sans Mescla e master: Iago Pico (Pouland Studios) Letra: Extrèt deth poèma 'La jòia' de Marcela Delpastre, deth recuelh 'Saumes Pagans' Traduccion: Alidé Sans Idia originau e direccion: Juan Manuel Orozco e Alidé Sans Camèra: Johann Berger Montatge: Lola Montiel Joyanes e Alidé Sans Color: Lola Montiel Joyanes Vestuari: Lúcia Mas Maquilhatge e perruqueria: Naiara Alejandro Arregraïments a: Ladislao Cernadas e familha Mireia Peremartí e familha Damb eth supòrt der Institut entath Desvolopament deth Naut Pirenèu e Aran (IDAPA) ___________ ETH GÒI Aciu è metut era mia sang. Era mia soleta esperança, eth mèn gòi. Des mèns arnelhs clauadi en ges un arbe nau. Des mèns arnelhs cremadi s’ahlame un huec nau. Des mèns arnelhs secs baishe un riu nau. Des mèns arnelhs geladi se lhèue eth vent dera tempèsta, se daurís era mar, e se crève per aquiu a on passe eth vent. Ara, ara pòrti era fardada de pèires, eth tuf espés, es arraïtz dera montanha! “Ohhh…” Ara, ara me’n vau entath desèrt deth temps, damb era mia fardada d’esteles, coma era net d’ostiu. Ara trauèssi eth temps, entre era estela e es pèires, e es soleis me son hum, ua gota d’aigua. Ara me’n vau, èbria de sang, entre eth vent e eth povàs. E era doça hanga receberà eth mèn repòs. Aciu è metut eth mèn gòi. _________ Traducció al català: Aquí he posat la meva sang. La meva única esperança, el meu goig. Dels meus ronyons clavats, en surt un arbre nou. Dels meus ronyons cremats s'ablama un foc nou. Dels meus ronyons secs baixa un riu nou. Dels meus ronyons gelats s'aixeca el vent de la tempesta, s'obre el mar, i es trenca per allà on passa el vent. Ara, ara porto el farcell de pedres, el tuf espès, les arrels de la muntanya. “Ohhh…” Ara, ara me'n vaig cap al desert del temps, amb el meu farcell d'estels, com la nit d'estiu. Ara travesso el temps, entre l'estel i les pedres, i els sols em son fum, una gota d'aigua. Ara me'n vaig, èbria de sang, entre el vent i la pols. I el dolç fang rebrà el meu repòs. Aquí he posat el meu goig. ______ ES50U2300001