Скачать с ютуб Poema Balada d'Olot в хорошем качестве

Poema Balada d'Olot

http://www.pirotecniasantroc.com Poema, Balada d'Olot de Josep Maria de Garganta Olot, vall fresca i gemada, de policromat vestit; cada any apareix ornada d'albors de fajol florit. La volten prats delitosos, l'ombregen arbres frondosos, la cenyeix el Fluvià... Olot és com una vella que escolta la cantarella que fan les fonts en rajar. Sovint, per serrats i comes veiem que s'esten un vel, i entelen les grises bromes el blau lluminós del cel. La pluja que s'anuncia omple el cor de melangia i, esborrades les colors, la boira els camps emmantella, i Olot és com una vella que no veu els seus tresors. La primavera florida a Olot no sempre somriu; mes li dóna nova vida cada any l'entrada d'estiu. És el temps de les fontades i les llargues passejades i els deports i nobles cants; la vall tota s'esponcella, i Olot és com una vella que amoixa tendres infants. Llavors per les avingudes, per les places i carrers, veureu cares conegudes d'estiuejants forasters. En la fresca vall gemada, de verd fullatge esmaltada, i entre l'esplendor dels blats floreix la gentil rosella, i Olot és com una vella que té a casa convidats. Però sempre els més joiosos, entre els dies estivals, són els breus i delitosos de les festes setembrals. Són quan tota s'engalana, quan pren arreu més ufana la nostra gentil ciutat, quan tot somriu a dins d'ella, i Olot és com una vella que a joventut ha tornat. I quan la gent dispersada torna als llocs d'on ha vingut, reneix a Olot la daurada i encisera quietud. Mes, quan després ve la fira la ciutat de nou respira, i entre els freds incipients té una florida novella, i Olot és com una vella que reveu els seus parents. I quan la tardor avença i ve l'hivern pas a pas, el fred primerenc comença, preludi de neus i glaç. Llavors, en les tardes crues, daurant les arbredes nues, el sol al llunyá horitzó clou, trist, la seva parpella, i Olot és com una vella que narra una tradició.